conxa de nadó

Encara no tinc la meva conxa blanca i negra llesta, perquè m'he dedicat a fer altres coses. Ara torno a estar enfeinada amb una conxa de nadó que m'he proposat de fer tres mesos abans no naixi la criatura. Potser creureu que és força temps, prò tenint en compte que ara tot just ha començat l'estiu molt em temo que a l'hora d'enconxar les passaré magres!

Aquest és l'esquema que he creat de la conxa, per saber l'ordre dels quadres i quina pinta farà:

Això de la informàtica és genial, perquè per a combinar els colors no em cal anar a la botiga i estar-m'hi tres hores remenant: Ho faig des de l'ordinador, consultant el catàleg de la botiga, i després hi vaig i enllesteixo de seguida! :)

les teles són de fet a mà

dit i fet! el gripau blau

Tarà!!!

Això de tenir projectes nous sembla que m'ha anat força bé per a tornar-me a animar a cosir! Em pensava que em costaria més, prò no! Bé, de fet la granoteta era fàcil i la vaig poder fer ahir al vespre mentre mirava Anatomía de Grey.

Vaig triar roba de tons blaus perquè la granoteta és en realitat un gripau, per al meu sapito particular. ;)

En principi el podeu omplir de fesols o de llenties secs, prò com que a mi no m'agrada gaire, això de farcir ninots de menjar, vaig pensar en una alternativa: sabeu les pedretes aquelles que es posen al fons de les peixeres? A la botiga de xinesos que tinc davant de casa en venen bosses a un euro. Hi ha diferència entre el pes de fesols secs i de pedretes de peixera, prò vaja! Com que el gripau no és gaire gran, no passa res!

No creieu que queda molt simpàtic?
A mi em fa pensar en aquesta cançó de quan anava a col·legi:

Vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau babau,
que es creia ser, però de veritat,
res més que un príncep encantat.

No es movia el gripau blau
el gripau blau babau,
i es creia ric i tan bonic
que no volia cap amic.

Es pensava el gripau blau
el gripau blau babau,
que era el seu cau, com un palau,
mireu si n'era de babau.

Ja fa dies que el gripau blau
el gripau blau babau,
de creure's tan tan important,
a poc a poc s'ha anat inflant.

Molt em temo que el gripau blau
el gripau blau babau,
d'inflar-se tant, li pot passar
que faci un pet com una gla.

més granotes al grup de flickr

projectes

Fa molt i molt temps que no escric en aquest bloc meu... i suposo que és pel simple fet que fa temps que no cuso res! Bé, sí, he estat cosint a les classes de labor de retalls, prò encara no tinc res acabat i que us pugui ensenyar...

Com que fa dies que volia actualitzar aquest bloc, he pensat que una bona idea seria presentar-vos dos projectes de cara a l'estiu, tenint en compte que enconxar no és una de les activitats més adients per quan fa calor! :)

Una és una granoteta que he vist al bloc de the purl be (en anglès). És força fàcil, així que tampoc no cal patir per l'idioma. Oi que queden divertides?

El segon és una bosseta cosidor que em va semblar molt i molt pràctic. És un tutorial que la Lupe ens explica molt bé i pas a pas, amb moltes fotografies (en castellà).

Si us animeu a fer alguna de les dues coses, ja m'ho direu! :)

Jo espero que aquest estiu que comença m'animi a fer algunes cosetes! Almenys aquestes dues, que són ben fàcils!

imagtes extretes dels blocs esmentats

Festival Internacional de Patxwork. Sitges 2009

Fa dies que no publico, prò és que estic enfeinadíssima fent coses diverses i encara no tinc res enllestit per a penjar-ne cap fotografia!!

De moment, informo que aquesta setmana té lloc a Sitges el Festival Internacional de Patxwork 2009. Aquí teniu un enllaç amb informació sobre els concursos que s'organitzen i els tallers que s'hi fan. La veritat és que trobo que la pàgina on ho anuncien no és gaire lluïda, prò vaja... A veure com va!

Jo tinc ganes de trobar botonets divertits!!! :)

imagte extreta del web enllaçat

una altra capseta!

Aquest any, una amiga meva em va comentar que tenia un petit problema: té moltes arracades llargues, d’aquelles que pengen, i se li havia acudit de penjar-les en un fil de pescar perquè sempre se li embolicaven, o en perdia una, o mil històries d’aquestes que passen i que patim les persones que portem arracades llargues! El fet és que jo ja havia provat de tenir-les així i la meva resposta va ser: «Més val que no ho facis perquè se t’ompliran de pols!» I tan bon punt ho havia dit, un raig d’il·luminació em va venir al cap i li vaig comentar: «No cal que hi donis més voltes, que acabo de tenir una idea genial per al teu regal d’aniversari!»

M’havia vingut al cap un regal que vaig fer fa un parell d’anys i vaig pensar d’adaptar-lo a la nova necessitat. Vaig anar a l’Abacus i vaig comprar una capsa més adequada i, tot passejant, vaig trobar uns adhesius que em van donar una idea genial que completaria amb alguna cosa que tenia per casa.

Per fora, vaig aprofitar un grapat de cercles de fusta que encara em quedaven per casa. No en volia posar gaires, perquè al cap i a la fi la funció de la capsa no és estar en aquesta posició:

Llàstima de les marques de la cola, prò vaja!

I aquí ve la gràcia! Vaig agafar dues làmines de feltre que tenia per casa i vaig enganxar-lo als dos fons de la capsa. Després vaig enganxar-hi a sobre els adhesius fantàstics. Finalment, vaig agafar fil de niló i el vaig trenar amb dos filferros —d’aquell primet que serveix per a fer bijuteria—, l’un daurat i l’altre verd, i vaig fer tres cordetes que vaig enganxar amb xinxetes als costats de la caixa.

I quan ja la tenia acabada, vaig decidir de provar si realment funcionava amb dos parells d’arracades meves. La veritat és que sembla força estable, oi?

La gràcia és que la meva amiga ara podrà desar les seves arracades ben posades perquè no se li emboliquin i ben tancades perquè no hi entri la pols!