Crec que peco de parlar massa. De fet, també penso massa.
Molts cops dic coses que no haig de dir, en moments on no toca dir-ho. I molts cops també penso coses que no són, perquè interpreto coses que no cal interpretar de una manera que s'allunya, quasi sempre, de la realitat.
Diuen que malpensis i encertaràs, però jo mai encerto.
Suposo que tot això és quelcom que haig de millorar. I m'agrada. Sempre hem de tenir coses per millorar.
De fet ho estic millorant.
Hi ha persones que per A o per B saps que t'estimen, i t'estimen molt, tot i que no t'ho diguin. Hi ha persones que callen i callen i parlen amb els ulls, amb els gestos. I demanen temps i espai a crits silenciosos.
Fa poc que he entés que a vegades no cal parlar-ho tot, ni parlar de tot, ni parlar gaire. A vegades només cal somriure, assentir, tocar, abraçar i estimar.
A vegades, no dient res, ens ho diem tot. I el millor de tot és que ens entenem.
Gràcies per fer que aquest defecte tingui més sentit.