martes, 2 de diciembre de 2014

Les coses que no ens hem dit (ni els cal dir)

Crec que peco de parlar massa. De fet, també penso massa.

Molts cops dic coses que no haig de dir, en moments on no toca dir-ho. I molts cops també penso coses que no són, perquè interpreto coses que no cal interpretar de una manera que s'allunya, quasi sempre, de la realitat.

Diuen que malpensis i encertaràs, però jo mai encerto.

Suposo que tot això és quelcom que haig de millorar. I m'agrada. Sempre hem de tenir coses per millorar.

De fet ho estic millorant.

Hi ha persones que per A o per B saps que t'estimen, i t'estimen molt, tot i que no t'ho diguin. Hi ha persones que callen i callen i parlen amb els ulls, amb els gestos. I demanen temps i espai a crits silenciosos.

Fa poc que he entés que a vegades no cal parlar-ho tot, ni parlar de tot, ni parlar gaire. A vegades només cal somriure, assentir, tocar, abraçar i estimar.

A vegades, no dient res, ens ho diem tot. I el millor de tot és que ens entenem.

Gràcies per fer que aquest defecte tingui més sentit.